Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'eixample. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'eixample. Mostrar tots els missatges

Pla Cerdà

Projecte original del Pla Cerdà
L'abril de 1859 l'ajuntament va convocar un concurs de projectes de l'eixample per a la ciutat que va guanyar l'arquitecte municipal Rovira i Trias. Prescindint d'aquesta decisió municipal, un decret del govern de Madrid va imposar un projecte d'Ildefons Cerdà. L'Eixample era una realitat a l'acabament de segle i enllaçava la ciutat vella amb els pobles industrials del pla de Barcelona (Sants, Gràcia, Sant Martí, Sant Andreu, etc.). El pla Cerdà va anar experimentant una adulteració progressiva; l'Ajuntament va anar modificant les ordenances per autoritzar augments del volum edificat. Els successius canvis a les illes de cases fan que a l'eixample actual, del Pla Cerdà només se'n pugui reconèixer la trama; l'edificació té poc a veure amb la idea original. Aquest projecte proposava una quadrícula contínua de mansanes de 113,3 metres des del Besòs fins a Montjuïc, amb carrers de 20, 30 i 60 metres i amb una alçada de construcció de 16 metres. El desplegament del pla va durar quasi un segle. Durant tot aquest temps, el pla s'ha anat transformant i moltes de les seves directrius no es van aplicar. La dècada del 1870 es va produir un progrés notable ja que els inversos hi van veure una gran oportunitat de negoci.


La rajoleta d'Esplugues de Llobregat

El nom comercial de la Rajoleta es Pujol i Bausis S.A. I el nom popular es "La Rajoleta".


Ver mapa más grande

L'any de creació de la Rajoleta va ser al 1888 i el tancament el 1912 i per alguns al 1920. Al 1910, va començar la crítica.
Els arquitectes modernistes que van tomar part amb la Rajoleta van ser Vilaseca, Gaudí, Domènech i Montaner, Gallisà, Puig i Cadafalch.


 Detalls del trencadís del banc amb indicacions d'algunes de les moltes rajoles provinents de Pujol i Bausis
 Làmina de l'arrambador núm. 17 d'adrià Cual (1928) Catàleg de Pujol i Bausis

Respiralls de ceràmica cuits en els forns de Pujol i Bausis. 










Làmina de l'arrambador núm. 30 de Lluís Bru i Salelles (1910) Catàleg de Pujol i Bausis.
Làmina de l'arrambador núm. 11 i 12 del catàleg de Pujol i Bausis.









El modernisme arquitectònic es del segle XIX. I les característiques principals son:


  • Les estructures estàn inspirades en els elements vegetals de tipus orgànic.
  • Predomina la línea corba.
  • Té materials diferents materials: ferro, maó, etc.
  • Llibertat i imaginació, inclumplir les normes de l'art.ç
  • Y té una estructura simbólica, sugerent i emblemàtica on desperta la curiositat.

Casa Milà

El dimecres dia 12 de juny, vam quedar tots davant de La Pedrera per fer-hi una visita guiada per l'edifici. Vam arribar-hi en transport públic, concretament, en autobús. Ens van donar una fitxa per contestar. Durant la visita vam apuntar moltes coses.

Aquesta casa en realitat es diu Casa Milà. L'arquitecte va ser el famós Antoni Gaudí. Aquest arquitecte va néixer l'any 1852 el dia 25 de juny en la ciutat de Reus i va morir atropellat per un tramvia mentre anava cap a la Sagrada Família. Des de la seva infància, Gaudí observava de ben a prop la natura, on n'extreia les seves idees per construir. Unes de les seves obres més famoses són: la Casa Milà i la Sagrada Família. Aquesta última encara en construcció i pot acabar l'any 2026.

En la casa vam veure que Gaudí extreia idees de la naturalesa. Com per exemple els patis interiors com que n'hi ha 2, són el pulmons de la casa. Les golfes tenen forma d'esquelet de serp, al terrat (que és el barret de la casa) està plena d'escales. Actualment, es un museu que es pot visitar. La diferència que hi ha amb les altres modernistes del passeig de Gràcia és que aquest de més originalitat, és a dir, que imita molt bé a la naturalesa.


Rajola de l'entrada de la Pedrera (Casa Milà)







La Casa de les Punxes

El seu arquitecte es Josep Puig i Cadafalch, el seu nom es refereix a que la casa en te moltes punxes

Casa baró Quadres i Conservatori de Barcelona

La casa baró Quadres és un edifici modernista realitzat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1904 y 1906. Des de 2003 és la sede de la Casa Asia.








Al final del carrer València hi ha un efidici molt curiós, però al mateix temps molt important. Es tracta del Conservatori de música.
El Conservatori es va crear el dimarts 2 de març del 1886 per l'Ajuntament de Barcelona. Antigament es feia grau mitjà i superior al Conservatori del carrer València. Pero ara, el grau superior es fa al ESMUC que es l'escola superior de música. Per entrar com alumne has de passar uns exàmens. Primer escrit i a veus i particularment amb el propi instrument. Aquest es un edifici que molts nens tenen com a meta. Es on somien arribar tots els que es volen dedicar a la música.

Església de la Concepció

Almirall: Oficial general de l’armada.

L'església:
El Monestir de Santa Maria de Jonqueres és una antiga església de Barcelona que va estar al carrer de Jonqueres des del segle XIII fins el XIX en que el monestir va ser traslladat pedra a pedra al carrer d'Aragó i avui en dia forma part de l'església parroquial de la Concepció al districte de l'Eixample.


  


Illa de la discòrdia

És el nom que rep un tros del passeig de Gràcia de l'Eixample de Barcelona situat entre els carrers d'Aragó i de Consell de Cent. Es tracta d'un conjunt de 5 edificis: casa Lleó Morera de Domènech i Montaner, casa Mulleras d'Enric Sagnier, casa Bonet de Marcel·lià Coquillat, casa Amatller de Puig i Cadafalch i casa Batlló d'Antoni Gaudí. Si bé totes són d'arquitectes reconeguts del modernisme, el mot popular de «mansana de la discòrdia» es referia a la rivalitat professional entre Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí i, molt especialment, a les façanes dels seus edificis. Quan Gaudí va haver de resoldre l'encàrrec de la casa Batlló ja sabia el que havien fet els altres dos. De fet, la presència de l'arquitecte més sorprenent de tots ells era l'element que hi provocava aquest nom.

Casa Ametller: L'any 1898
Casa Lleó i morera: Entre 1902 i 1905
Casa Batlló: Entre 1904-1906
Casa Mulleres i casa Bonet: al 1911


 
ametller                               lleo i morera                                            batlló











Jardins de la Torre de les aigües

Els Jardins de la Torre de les aigües es una illa al mig de l'Eixample. Hi ha construcció a dins aquesta illa que és una platja artificial. Té un pati amb jardins. El nom d'aquest jardí fou encargada en 1862. Els veïns de l'Eixample agraeixen tenir una piscina al costat de casa.
No crec que canviï les condicions de vida d'una casa de l'interior o de l'exterior. Ambes son cases de l'Eixample i tenen les mateixes condicions.
Son cases d'estil Anglès sobre el segle XX.



Casa Amatller i Casa lleó morera

Casa Amatller:

La Casa Amatller és una gran obra modernista del passeig de Gràcia. Creat per Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900.
L'any 1898, l'industrial xocolater Antoni Amatller i Costa, va voler transformar un edifici vell del 1875, que havia comprat per traslladar-s'hi. Va encarregar les obres a Puig i Cadafalch, que va apostar per donar-li l'aparença de palau gòtic urbà, amb una façana plana i un pati central amb una escala que dóna accés a l'habitatge principal.

.  Sant Jordi vs drac



Casa Lleó Morera:


La Casa Lleó Morera és un edifici modernista feta per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner situat al Passeig de Gràcia, de Barcelona. El projecte va ser un encàrrec fet el 1902 per Francesca Morera per a reformar l'antiga casa Rocamora de l'any 1864

 L'edifici va perdre dos dels seus elements més significatius: el templet que la coronava, posteriorment recuperat, i la decoració escultòrica de la façana de la planta baixa i l'entresòl.


 



Casa Batlló


www.casabatllo.cat
 Es un edifici creat per el màxim representant modernista català, Antoni Gaudí.

 Està situat al número 43 del passeig de Gràcia de Barcelona, l'Eixample. Va encarregar fer-ho Josep Batlló i Casanovas, un empresari tèxtil vinculat amb la família Godó per matrimoni. La seva part més coneguda és la façana, considerada una de les més creatives i originals treballs de l'arquitecte; combina la pedra, el ferro forjat, el trencadís de vidre i la ceràmica policromada.

Gaudí va necesitar la ajuda de Josep María Jujol i Joan Rubió per realitzar la famosa façana.
Es va começar a fer al 1905 i es va acabar al 1907.

abcs