TREBALL DE SÍNTESIS: CONÈIXER BARCELONA (Grup 5)

Projecte original del Pla Cerdà

L'abril de 1859 l'ajuntament va convocar un concurs de projectes de l'eixample per a la ciutat que va guanyar l'arquitecte municipal Rovira i Trias. Prescindint d'aquesta decisió municipal, un decret del govern de Madrid va imposar un projecte d'Ildefons Cerdà. L'Eixample era una realitat a l'acabament de segle i enllaçava la ciutat vella amb els pobles industrials del pla de Barcelona (Sants, Gràcia, Sant Martí, Sant Andreu, etc.). El pla Cerdà va anar experimentant una adulteració progressiva; l'Ajuntament va anar modificant les ordenances per autoritzar augments del volum edificat. Els successius canvis a les illes de cases fan que a l'eixample actual, del Pla Cerdà només se'n pugui reconèixer la trama; l'edificació té poc a veure amb la idea original. Aquest projecte proposava una quadrícula contínua de mansanes de 113,3 metres des del Besòs fins a Montjuïc, amb carrers de 20, 30 i 60 metres i amb una alçada de construcció de 16 metres. El desplegament del pla va durar quasi un segle. Durant tot aquest temps, el pla s'ha anat transformant i moltes de les seves directrius no es van aplicar. La dècada del 1870 es va produir un progrés notable ja que els inversos hi van veure una gran oportunitat de negoci.