Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Toni. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Toni. Mostrar tots els missatges

Introducció

Desprès de molt de temps estudiant, fent deures i examens, va arribar el dia. El dia en el que començava el Crèdit de Síntesi de 3r. En aquest crèdit vam anar per la gran Barcelona, coneixent-la a fons per poder fer els dossiers que ens van donar els nostres professor. Ah, per cert, no ens hem presentat, som la Sandra Burgalés, en Gerard Vilella, en Marc Martínez i en Toni Ortega i som de l'institut IES La Mallola, d'Esplugues de Llobregat.

El divendres dia 7 de juny, vam començar aquest crèdit. Primer vam anar a La Rajoleta d'Esplugues, el museu de ceràmica. I desprès ens van presentar el funcionament d'aquest treball. Dos dies més tard, quan vam agafar forces en el cap de setmana, vam començar a anar per Barcelona i hi arribàvem en transport públic: autobús, tramvaix i/o metro.

El dilluns dia 10 de juny, vam començar aquest crèdit per la rambla i vam estar-hi tot el mati fins les 15:00 aproximadament. Hi vam seguir tot el que posava en el dossier i vam caminar molt i per això estàvem molt cansats. Ens vam repartir la feina i cadascú la va fer. Més tard en la tarda, vam agafar forces per el dia següent.

El dimarts dia 11 de juny, tocava el Barri Gòtic on va ser molt llarg. També vam seguir el dossier i algunes coses no la sabíem i les vam preguntar a les persones que hi havia a la vora. Hi vam contestar tot i més tard vam tornar cap a casa molt cansats desprès del passeig que vam fer. Tornem a descansar per la tarda i fem la nostra part assignada.

Al dia següent, dimecres 12 de juny, que era ja el 3r, vam anar a l'Eixample. Vam visitar la Casa Gaudí també anomenada La Pedrera. Ens van fer una visita guiada per aquesta casa i en la meva opinió hem va agradar bastant. I desprès de la visita, vam començar el recorregut per l'Eixample. Com sempre, anàvem fent el que hi posava al dossier. Anant per els carrers, entrant, observant i fent fotos als diferents edificis de Barcelona i preguntant a la gent per on si anava a un lloc i/o preguntàvem informació. A diferència del Barri Gòtic aquest recorregut va ser curt i vam tornar a casa més adora. Per la tarda, cadascú va fer la seva part.

I per fi va arribar l'últim dia per anar a Barcelona, dijous dia 13 de juny, vam anar a Montjuïc. Aquest recorregut també va ser curt però vam tindre que caminar molt. Com sempre, vam quedar en un punt per passar llista i desprès vam començar l'itinerari. Vam seguir les preguntes com indicava el dossier i vam tornar a un altre punt pero passat llista. Desprès de passar llista per segona vegada vam acabar aquest últim dia d'itinerari. Vam tornar cap a casa i com cada dia, vam fer la nostra part a casa.

Desprès de 4 dies per Barcelona, el següents 5 dies treballarem a classe. I el 6 dia farem les exposicions orals. I desprès de tot això per fi s'haurà acabat tot i podrem descansar tranquils durant 3 mesos.

Palacio de la Virreina


El Palacio de la Virreina es un palacio situado unos metros retrocedido a la alineación actual de la Rambla en la esquina del Raval. Es considerado uno de los mejores exponentes del barroco aplicado a la arquitectura civil de Cataluña. Las dependencias y el patio sirven de marco a importantes exposiciones temporales y es la sede del área de cultura del Ayuntamiento. En su interior se pueden ver en exposición permanente de los Gigantes de Barcelona Ciudad y el Águila de Barcelona.


Plaza Reial

Saliendo del Liceo, fuimos a la Plaza Reial y vimos los fanales en forma alegórica de árbol. Cuyo arquitecto fue el famoso Antoni Gaudí.





Los nombres de estas estatuas son: Aglae, Eufrosine y Talía. Fueron las diosas de la alegría, hechizo y la belleza. Decoraban la plaza para alegrar el ambiente del lugar.

De la Plaza a aquél que descobrió América

Ramblenado, fuimos hasta el final de la Rambla donde está el edificio de las 'Drassanes', que son las más grandes i completas que hay en todo el mundo. Las 'Drassanes' son sitios donde se construyen y se arreglan los barcos. Donde vimos que las 'Drassanes' se construyeron en el siglo XV, concretamente, del año 1477. En el dosier preguntaba de que estilo pertenece y lo busqué y pone que del gótico.







Cerca de las 'Drassanes' estaba la estatua de Cristóbal Colón, donde su dedo señala en dirección a América y es coherente, ya que fue él quien descubrió aquél continente que era desconocido para todos. En realidad quería ir a la India por otro camino pensando que así tardaría menos. Al final llegó pero no era la India, sinó un continente distinto a los otros. Hizo 4 viajes de ida y vuelta. Al final Colon murió sin saber que descubrió un nuevo continente. El nombre del continente viene de un cartógrafo llamado Americo Vespucci.




Del Govierno Militar hasta el Palau de Mar


Barcelona es sin duda desde tiempos inmemorables una ciudad abierta al mar. En el paseo más antiguo de la Rambla se ha añadido, desde hace unos años, un nuevo tramo que nos adentra en el mar.




Después de ver la estatua de Colón, fuimos caminando por el paseo más antiguo de la rambla, llegamos cansados por la calor que hacía aquel día. A muchos de nosotros nos suena porque de pequeños fuimos en primaria.




Nada más llegar al Palau de Mar, entramos para preguntar información sobre aquel lugar.


Desde 1888 las embarcaciones que pasean los barceloneses y los visitantes por el puesto de Barcelona se llama 'Golondrines'. Hace 10 años el puerto seguía ahí pero no era igual que ahora. Descubrimos que la sede que hay es el Museo de Historia de Catalunya.





Carrer del Call

Call: A las ciudades mediavales catalanas, el call era el barrio donde vivian los jueces. 

Se sabe que es una muralla por que quedan sus ruinas, Sant Jordi es una estatuilla de esta calle que no esta por que la han robado lo hemos descubierto preguntando a gente que vive cerca. Una sinagoga es una congregación o junta religiosa de los judíos, es muy grande y ancha.

Iglesia de Santa Maria del Mar

Acabamos de entrar en el barrio de la Ribera, un enjambre de pequeñas calles con nombres de oficios o de grandes familias. Esta calle de nombre Argentería era la antigua calle del mar y donde vivían las más antiguas familias de orfebres de la ciudad. En los números 64-66, hay una placa que dice:

[Estando aquí escuró los últimos dias Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) de madre gitana, de obrera estirpe y de leal nación: de dignidad poeta. El pueblo a un enemigo bien noble en el centenario de su llegada al muelle. Barcelona, 1994] (imagen original)


Al final de la calle nos salió el paso de la iglesia de Santa Maria del Mar. Esta iglesia fue construida el 25 de Marzo de 1329 (siglo XIV) y acabó la construcción e en el año 1384. Es gótica.



imagenes extraidas de internet

Fossar de les Moreres




Llegamos hasta una pequeña plaza hecha de ladrillos y en medio hay un peveter alto. Siguiendo las preguntas del dosier vimos que el Fossar de les Moreres es una plaza integra los elementos conmemorativos a los catalanes durante el asedio de Barcelona en el año 1714, en el marco de la Guerra de Sucesión Española. En el muro de mármol dice: ''Al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor: fins perdent nostres banderes, serà l'urna de l'honor. Als màrtirs de 1714'' (Al Foso de las Moreras no se entierra ningún traidor: hasta perdiendo nuestras banderas, será la urna del hornor. Los mártires de 1714)



En aquel año hubo la Guerra de Sucesión Española. Los mártires eran los muertos en defensa de las libertades y constituciones de Catalunya en el asedio de Barcelona en los años 1713 y 1714.






El Fossar de les Moreres



Pla Cerdà

Projecte original del Pla Cerdà
L'abril de 1859 l'ajuntament va convocar un concurs de projectes de l'eixample per a la ciutat que va guanyar l'arquitecte municipal Rovira i Trias. Prescindint d'aquesta decisió municipal, un decret del govern de Madrid va imposar un projecte d'Ildefons Cerdà. L'Eixample era una realitat a l'acabament de segle i enllaçava la ciutat vella amb els pobles industrials del pla de Barcelona (Sants, Gràcia, Sant Martí, Sant Andreu, etc.). El pla Cerdà va anar experimentant una adulteració progressiva; l'Ajuntament va anar modificant les ordenances per autoritzar augments del volum edificat. Els successius canvis a les illes de cases fan que a l'eixample actual, del Pla Cerdà només se'n pugui reconèixer la trama; l'edificació té poc a veure amb la idea original. Aquest projecte proposava una quadrícula contínua de mansanes de 113,3 metres des del Besòs fins a Montjuïc, amb carrers de 20, 30 i 60 metres i amb una alçada de construcció de 16 metres. El desplegament del pla va durar quasi un segle. Durant tot aquest temps, el pla s'ha anat transformant i moltes de les seves directrius no es van aplicar. La dècada del 1870 es va produir un progrés notable ja que els inversos hi van veure una gran oportunitat de negoci.


Casa Milà

El dimecres dia 12 de juny, vam quedar tots davant de La Pedrera per fer-hi una visita guiada per l'edifici. Vam arribar-hi en transport públic, concretament, en autobús. Ens van donar una fitxa per contestar. Durant la visita vam apuntar moltes coses.

Aquesta casa en realitat es diu Casa Milà. L'arquitecte va ser el famós Antoni Gaudí. Aquest arquitecte va néixer l'any 1852 el dia 25 de juny en la ciutat de Reus i va morir atropellat per un tramvia mentre anava cap a la Sagrada Família. Des de la seva infància, Gaudí observava de ben a prop la natura, on n'extreia les seves idees per construir. Unes de les seves obres més famoses són: la Casa Milà i la Sagrada Família. Aquesta última encara en construcció i pot acabar l'any 2026.

En la casa vam veure que Gaudí extreia idees de la naturalesa. Com per exemple els patis interiors com que n'hi ha 2, són el pulmons de la casa. Les golfes tenen forma d'esquelet de serp, al terrat (que és el barret de la casa) està plena d'escales. Actualment, es un museu que es pot visitar. La diferència que hi ha amb les altres modernistes del passeig de Gràcia és que aquest de més originalitat, és a dir, que imita molt bé a la naturalesa.


Rajola de l'entrada de la Pedrera (Casa Milà)







Estadi Olímpic

Interior estadi Olímpic
Vam pujar fins a l'estadi Olímpic de Montjuïc. Després vam contestar al dossier.
L'estadi es va inaugurar a l'any 1929 i l'arquitecte va ser Pere Domènech. L'estadi es va reinaugurar l'any 1989 per els jocs olímpics del 92'. L'any 1992 es van fer els jocs olímpics a Barcelona en aquest estadi i va ser el fet més important. Es destaca que aquells van ser els millors jocs olímpics. El Palau Sant Jordi va acollir els següents esports: basquet, gimnàstica rítmica, handbol i voleibol. Actualment en el Palau s'hi fan concerts i alguns esports. Al costat del Palau Sant Jordi hi ha la torre Calatrava que és una torre de telecomunicacions que pertany a l'empresa de Telefónica.

Palau Sant Jordi










Mapa de Montjuïc







abcs