Calle de Assaonadors y calle de Giralt el Pelliser

Como decía en el dossier, paramos atención en una pequeña iglesia donde al lado estaba la calle de ''Assaonadors'' (sazonadores) que trabajaban de ''assaonar'' (sazonar) que es que: Limpiar y preparar las pieles de los animales para poder hacer zapatillas, bolsos y otros objetos.
Más adelante vimos la calle de Giralt el Pellisser que este personaje trabajaba las pieles de los animales, encargándose de tratarlas, secarlas, peinarlas, etc.

Entrevista



-Do you speak english?
-Good morning, can you anwser us a questions for school work?
-Can we engrave them for school work?


-Where are you from?
-Why did you come to Barcelona?
-What do you like of here?
-And what you doesn't like?
-What do you think of Sagrada Família?
-Do you like the food of Barcelona?




Pla Cerdà

Projecte original del Pla Cerdà
L'abril de 1859 l'ajuntament va convocar un concurs de projectes de l'eixample per a la ciutat que va guanyar l'arquitecte municipal Rovira i Trias. Prescindint d'aquesta decisió municipal, un decret del govern de Madrid va imposar un projecte d'Ildefons Cerdà. L'Eixample era una realitat a l'acabament de segle i enllaçava la ciutat vella amb els pobles industrials del pla de Barcelona (Sants, Gràcia, Sant Martí, Sant Andreu, etc.). El pla Cerdà va anar experimentant una adulteració progressiva; l'Ajuntament va anar modificant les ordenances per autoritzar augments del volum edificat. Els successius canvis a les illes de cases fan que a l'eixample actual, del Pla Cerdà només se'n pugui reconèixer la trama; l'edificació té poc a veure amb la idea original. Aquest projecte proposava una quadrícula contínua de mansanes de 113,3 metres des del Besòs fins a Montjuïc, amb carrers de 20, 30 i 60 metres i amb una alçada de construcció de 16 metres. El desplegament del pla va durar quasi un segle. Durant tot aquest temps, el pla s'ha anat transformant i moltes de les seves directrius no es van aplicar. La dècada del 1870 es va produir un progrés notable ja que els inversos hi van veure una gran oportunitat de negoci.


La rajoleta d'Esplugues de Llobregat

El nom comercial de la Rajoleta es Pujol i Bausis S.A. I el nom popular es "La Rajoleta".


Ver mapa más grande

L'any de creació de la Rajoleta va ser al 1888 i el tancament el 1912 i per alguns al 1920. Al 1910, va començar la crítica.
Els arquitectes modernistes que van tomar part amb la Rajoleta van ser Vilaseca, Gaudí, Domènech i Montaner, Gallisà, Puig i Cadafalch.


 Detalls del trencadís del banc amb indicacions d'algunes de les moltes rajoles provinents de Pujol i Bausis
 Làmina de l'arrambador núm. 17 d'adrià Cual (1928) Catàleg de Pujol i Bausis

Respiralls de ceràmica cuits en els forns de Pujol i Bausis. 










Làmina de l'arrambador núm. 30 de Lluís Bru i Salelles (1910) Catàleg de Pujol i Bausis.
Làmina de l'arrambador núm. 11 i 12 del catàleg de Pujol i Bausis.









El modernisme arquitectònic es del segle XIX. I les característiques principals son:


  • Les estructures estàn inspirades en els elements vegetals de tipus orgànic.
  • Predomina la línea corba.
  • Té materials diferents materials: ferro, maó, etc.
  • Llibertat i imaginació, inclumplir les normes de l'art.ç
  • Y té una estructura simbólica, sugerent i emblemàtica on desperta la curiositat.

Palacio de la música


El palacio de la música fue proyectado por el arquitecto Lluís Domènech i Montaner y es de estilo Gótico. El nuevo palacio de la música se llama "Petit Palau".

La fachada es de ladrillo y tiene una grandiosa escultura de Miquel Blay donde aparece Sant Jordi con la bandera catalana. También tiene unos arcos con grandes columnas de ladrillo rojo y cerámica. En el primer piso hay un balcón con dos grupos de columnas cubiertas por un mosaico.
Y la fachada actual se encuentra en la entrada principal del palacio. Está hacha de ladrillo rojo, hierro forjado y cornisas.
El Palacio de la música ha sido ampliado para tener un recinto más pequeño para celebraciones inferiores. Cuando se hacen conciertos o orquestas y no acude tanta gente. Es un excelente recinto para música de cámara o también, para actos sociales.


Glossari

Detritus:  Producte resultant de l’esmicolament, la desintegració, d’un cos sòlid, com ara una roca compacta o restes animals o vegetals.
Claustre: Passatge cobert, d’una o dues plantes, amb mur a una banda i un porticat o una columnata a l’altra, que volta un pati, un jardí, etc., i uneix diferents construccions d’un monestir, d’una catedral. El claustre de Santa Anna. El claustre de Poblet
Necròpoli: Cementiri, especialment d’època prehistòrica, antiga o medieval. Una necròpolis etrusca.
Llòbrec: Fosc, tenebrós.
Criteri: Norma per a jutjar una cosa.
Deixebla: Persona que rep l’ensenyament d’un mestre. Aristòtil fou deixeble de Plató. Els deixebles de Jesucrist. L’il·lustre catedràtic i els seus deixebles. 
Cura: Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d’algú o d’alguna cosa. Tenir cura d’algú o d’alguna cosa.Prendre cura d’algú o d’alguna cosa. Posar cura en una feina. Prendre, tenir, la cura d’instruir un noi. Donar a algú la cura d’alguna cosa. Fer una cosa amb molta cura. Llibre publicat sota la cura de l’Institut. Tenir l’ànim lliure de cures. 
Bohèmia: Natural de Bohèmia. 
Sinagoga: Edifici o lloc de reunió consagrat al culte jueu, sovint també centre d’estudis i cultural de la comunitat. 
Timpà: En l’arq. clàssica, frontó. 
Gàrgoles: Canal sortint per on vessa, a distància de la paret, l’aigua de pluja que cau sobre la coberta d’un edifici, sovint acabada en forma de figura grotesca o fantàstica.
Esmunyiu: Esmunyir:  Fer passar lliscant per una estretor. Allà el riu esmuny les seves aigües entre roquissars.
Emblemàtics: Relatiu o pertanyent a un emblema.
Eixam: Multitud d’animals petits, particularment insectes. Hi havia un eixam de mosquits. 
Orfebres: Persona que fabrica o ven objectes d’or o d’argent.
Munió: Multitud .Hi havia una munió de gent que s’esperava.
Policromades: és l'estat, amb diversos colors en què es presenten certes parts dels edificis, estàtues, baix relleus, llibres, tèxtils, etc

abcs